dimecres, 3 de juny del 2009

ACCIONS CONTRA EL CREMATORI

Les accions que hem dut a terme han estat les següents:


1.- INFORMACIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS I COMARCALS.-



El diari El Punt Penedès en les edicions dels dies 8 d'abril i 5 de maig 2009, van publicar un parell d' articles sobre el Crematori de Sitges, podeu llegir ambdòs articles en els següents vincles: http://www.elpunt.cat/sitges/article/-/5-societat/24222-oposicio-veinal-a-lentrada-en-servei-del-crematori-de-sitges.html?tmpl=component&print=1&page=


http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/32334-els-veins-contraris-al-crematori-de-sitges-denuncien-que-el-projecte-no-preveu-filtre-per-evitar-pudors.html



******



2.- RECOLLIDA DE SIGNATURES CONTRA EL CREMATORI DE SITGES.-

Atès que l' Ajuntamente de Sitges no ha respost a la nostra sol.licitud per que ens autoritzés a poder recollir signatures al carrer, ens hem vist obligats a demanar als comerços de Sitges el seu ajut per poder recollir les signatures dels veïns que volguin signar contra el Crematori de Sitges.

Els punts de recollida de signatures són els següents:



* Perruqueria Mª Teresa Camps, al Cami de la Fita 28, cantonada Verge Perpetuo Socor.




* La Font del Mon, Cami de la Fita 48-50




Des de aqui demanem als comerços de Sitges, que vulguin col.laborar en la recollida de signatures que ens ho facin saber per mitjà de la nostre bústia :

noalcrematorisites@hotmail.com



******


3.- PRESENTACIÓ D'AL.LEGACIONS CONTRA LA LLICÈNCIA D'OBERTURA DEL CREMATORI.-

Per tal de situar-vos en el tema, primerament farem una petita introducció cronològica de com han anat les coses i al mateix temps la nostra valoració dels fets objecte d'al.legacions:


3.1 Cronologia d'un desgavell.-


Amb data 22-9-06, el Butlleti Oficial de la Provincia de Barcelona (BOP), va publicar l' Anunci de licitació de Serveis de Gestió de Serveis Publics sobre la redacció del projecte i construcció d' un Tanatori en el cementiri de les Pruelles de Sitges, i la gestió integral els serveis dels cementiris municipals de Sitges. En el redactat d' aquest Anunci oficial, no ni ha ni una sola paraula de text que faci referència al Crematori, per la qual cosa entenem que l' esmentat Crematori és il.legal en no estar amparat en l' Anunci de Licitació referenciat.



Podeu accedir a aquest Butlleti Oficial en el següent vincle https://bop.diba.cat/temp/09-062279999.pdf#page=70




Posteriorment, un cop adjudicada l'esmentada licitació a favor de l' empresa Gestió Integral de Cementiris de Nomber SL., en el document de formalització del Contracte de Gestió Integral dels esmentats cementiris mitjançant concessió administraiva, signat el 4 de gener 2007, la paraula "Crematori", nomès apareix un sol cop en tot el Contracte i concretament en la pàgina núm. 6, i dins l' apartat del pressupost econòmic de construcció del Tanatori, però no hi ha cap referencia en la part normativa del Contracte, per la qual cosa, al nostre entendre, esvedè nul aquest Contracte pel que fa al Crematori, doncs va més enllà del que preveu l' Anunci de Licitació que recordem no fa cap referència al Crematori.




Seguit la mateixa linea de treball irregular, l' equip de govern municipal va presentar en el Ple Municipal del 1-10-07, el Projecte del Tanatori, el qual va ser aprovat per la unanimitat dels grups municipals de Sitges, sense cap oposició, increible oi? però cert.




Igualment, en el text aprovat per l' esmentat Ple Municipal, la paraula màgica "Crematori", nomès apareix una sòla vegada. Com hauràs pogut suposat la paraula "Crematori" nomès apareix un sol cop en la part que fa referència al pressupost del Tanatori. Igualment, en el nostre entendre el forn crematori aprovat en el Ple Municipal esdevè il.legal en ser contrari a l' Anunci de Licitació, que no el preveu. Podeu accedir-hi a la pàgina 89 de l' Acta de l'esmentat Ple en el següent vincle http://www.sitges.cat/doc/doc_28291433_1.pdf

En data 4 de maig 2009, vam presentar al·legacions contra el permís ambiental per l’ obertura d’ una activitat de serveis funeraris amb incineració, atès que en l’ Eco de Sitges del dia 11-4-09, es va publicar un Edicte de l’ Alcaldia de Sitges, obrint un període de 20 dies d’ informació pública i, en el seu cas, formular al·legacions.




Les al.legacions que vam presentar en fonamentan en el següent:




1.- El Pla General d' Urbanisme de Sitges (POUM) no preveu el Crematori.-




Vam revisar de cap a peus tot el POUM, i no vam trovar cap referència al Crematori, nomès al Tanatori del cementiri de Les Pruelles. Vam presentar un escrit a l' Ajuntament de Sitges, per tal de sapiguer a on preveia el POUM el Crematori, i la resposta ha estat el silenci. Per la qual cosa queda confirmada la nostre suspita i novament el Crematori esdevè il.legal en no estar previst en el POUM.




2.- La Ordenança de Cementiris de Sitges prohibeix la incineració de restes cadaveriques de sepultures.-




L'article 17 de l’ Ordenança de Cementiris de Sitges, aprovada l’ any 2005, estableix que no es poden cremar restes cadavèriques que provinguin de la neteja de sepultures. Lògicament, si aquesta Ordenança prohibeix cremar aquestes restes deu ser perquè deuen de produir quelcom efectes nocius, sinó perquè ho prohibeix. En conseqüència hem d’ entendre que cremar las restes cadavèriques que provinguin directament del Tanatori, per congruència amb ho anterior també hauran de ser nocives i també s’ han d incloure dins la prohibició de l’ esmentat article 17. En el següent vincle podreu accedir a la dita Ordenança http://www.sitges.cat/content/CTS_Dades/Odenanca_cementiris.pdf


3.- Incompliment de la distància de 2.000 metres respecte de les vivendes.-




la normativa bàsica estatal (Reglament d’ Activitats Molestes), vigent en el moment en que el Ple Municipal va aprovar la construcció del Tanatori amb servei de Incineració en data 1-10-07, estableix que un crematori es considera una activitat molesta, insalubre, nociva i perillosa, i per tant ha d’ estar com a mínim a 2.000 metres de distancia dels nuclis d’habitatges. Val a dir, que el barri de Quint Mar, es troba menys de 500 mestres del Crematori i que l’ Institut de Sitges, l’ Escola Miquel Utrillo, Piscina coberta, camp de futbol La Blanca, pavellons de bàsquet i hoquei patins, i el barri del Poble Sec, és a dins d’aquest radi de 2.000 metres. A més, no s ha d’ oblidar que a tocar del nou cementi hi ha un petit nucli de vivendes i el polígon Mas Alba, a on l’ Ajuntament de Sitges té oficines.




En aquest punt val recordar que els mitjans de comunicació l’ any 2008 es van fer reso que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va emetre la Sentència núm. 67, de 24-1-08, que obligava retirar a 2.000 metres del poble de Montornès de Segarra (Lleida), una granja avícola, que en opinió del Tribunal era nociva per a la salut dels veïns. Resulta evident que si una granja avícola és nociva també ho ha d`esser i amb més motiu un crematori que emet vapors de mercuri altament contaminants, dioxines, furans, entre altres substàncies perjudicials per a la salut humana i el medi ambient.




No volem pensar malament, però no entenem la tossuderia de l’ equip de govern de Sitges en no aturar el crematori màxim quan en relació a la problemàtica de les radiacions de les antenes de telefonia per a mòbils, va establir una moratòria i des de llavors no tenim noticia de cap nova instal·lació de les dites antenes de telefonia a Sitges.




En aquest punt cal recordar que la Sindic de Greuges de València es va pronunciar a favor de la vigència de la distància dels 2.000 metres dels habitatges en el cas del Crematori de St. Joan d' Alacant, anteriorment ja ho havia fet en casos de crematoris d'animals. El vincle de l' informe és el següent http://guadalaviar.gva.es/sindic/Resoluciones/10096867.pdf




Desprès de la lectura d' aquest informe de la Sindic i de diferents sentències dels Tribunals ens ratifiquem en la vigéncia de la norma estatal que estableix la distància de 2.000 metres d'un crematori respecte dels habitatges.




4.- L'anunci de Licitació del Tanatori de Sitges no preveu un Crematori.-




Com s'ha dit i demostrat abans, el Crematori de Sitges és il.legal en la nostra opinió atès que en l' anunci de licitació no es preveia. En conclusió, totes les referències posteriors al Crematori són nules de ple dret.




******




dijous, 7 de maig del 2009

LA NOSTRA ALTERNATIVA ECOLOGICA

En el mercat hi ha mètodes de inhumació de cadàvers alternatius a la clàsica inhumació en sepultura o la cremació que tant s' està potenciant des de els diferents ajuntaments d' arreu, inclusiu són més econòmics que la cremació però sembla ser que no els interesa potenciar.

Seguidament volem aportar el nostre gra de sorra donant a conèixer aquests mètodes:


INHUMACIÓ ECOLOGICA.-

L' empresa sueca Promessa disposa de varis sistemes ecològics alternatius a la cremació, podeu accedir a la seva interesant "web" en castellà en el següent enllaç:
http://www.promessa.se/index_spa.asp

Desconeixem si aquesta empresa dona servei a Espanya.


HIDROLISIS ALCALINA.-

La Hidròlisis Alcalina és una nova tècnica que consisteix en introduïr el cadàver en un cilindre d' acer a pressió en el que s' hi introdueix hidròxid de posasi i aigua a 170 graus. El resultat final desprès d' unes tres hores és un grapat de sal que es dona als familiars del difunt.
Podeu ampliar informació en els següents vincles:
http://www.publico.es/ciencias/080881/ecologia/llega/servicios/funerarios

http://www.20minutos.es/noticia/378079/0/

http://tanatologia.org/seit/EcologiaSvcsFunerarios.pdf

L'aventatja que té és que produeix vuit vegades menys CO2 que en una cremació, amb un terç del consum d' energia d' aquesta i sense les emissions de mercuri de les amalgames provinents dels empastes dentals. Aquest sistema destrueix els virus i bacteris.


ACCELERACIO EN LA DESCOMPOSICIO.-

L' empresa espanyola Biointegral, ha patentat un producte anomenat "bioencimex"amb l' aval del CSIC, que accelera la descomposició del cadàver. És un procès natural en que els bacteris seleccionats dipositats en una petita bolseta de 150 grams ho desencadena. En poc més d' un any nomès queden els ossos. L' aventatja que té és que els bacteris eliminen la matèria orgànica i les restes de tractaments quimics hospitalaris (quimioterapia). Aquest sistema és obligatòri en les inhumacions de Madrid i Barcelona.


L' enllaç de l' esmentada empresa és el següent: http://www.biointegral.es/

dijous, 23 d’abril del 2009

PERJUDICIS PER A LA SALUT

Generalment podem pensar que les emissions d' un crematori són innòcues, res menys lluny de la veritable realitat, a continuació explicarem els diferents tipus de contaminació que és produeixen:




MERCURI. En cremar-se un cadàver que tingui empastes dentals amb amalgama feta amb mercuri aquest passa a un estat volàtil que va a l' atmosfera. El nivell de mercuri que es llença és important i en conseqüència perillós per a la salut inclusiu amb dosis petites. Els estudis han trobat 200 micrograms per m3 durant una cremació humana. El mercuri pot afectar immediatament la funció dels ronyons i sistema nerviós central, entre altres efectes nocius. Font: Informe Departament Ciències de Enginyeria Ambiental Universitat de Florida (USA), podeu trobar-ho en el següent vincle: http://www.eco-sitio.com.ar/ea_10_ia_cremacion.htm





El problema del mercuri en els empastes dentals és tant greu que el Parlament Europeu en data 26-2-06, va emetre un informe dirigit a la Comissió de la EU, que entre altres mesures sol.licita que hi hagin tècniques de eliminació obligatòries en els crematoris. El vincle d' aquest informe és http://www.europarl.europa.eu/meetdocs/2004_2009/documents/pr/585/585664/585664es.pdf


En l' actualitat i durant el 1er. trimestre del 2009, a la UE ja s' han prohibit els aparells de medició amb mercuri, com per exemple els termometres de mercuri entre altres.

Per la seva banda la posició de la OMS sobre el problema dels empastes dentals la podeu veure en el següent enllaç http://www.noalcrematorio.es/OMS%20Mercurio.pdf

******



RADIACIONS. En el cas que una persona hagi estat tractada amb radioteràpia, per exemple càncer, en fer la cremació del seu cadàver s' alliberen isòtops radioactius a l' atmosfera, un enllaç interessant és http://es.wikipedia.org/wiki/Cremaci%C3%B3n




******


CO2. Segons el diari Publico.es, un cos humà incinerat allibera 176 kilos de CO2, a més de 0,6 grams de mercuri per cadaver incinerat i el 0,2% de l' emissió global de dioxines i furans, segons la ONU. Podeu veure l' article complert a http://www.publico.es/ciencias/080881/ecologia/llega/servicios/funerarios


******

A Sitges es dona la paradoxa que el seu Alcalde va signar el 3-11-2008, el "Covenant of Mayors", que és un Conveni signat per més de 480 alcaldes de la UE pel qual els seus signataris es comprometen a anar més enllà dels objectis establerts per la UE pel 2020, reduint les emissions de CO2 en els seus respectius àmbits territorials almenys un 20%.


Per altre costat s' està construint a Sitges un crematori que alliverarà a l' atmosfera 176 kilos de CO2 per cada cadàver incinerat segons el diari Público.com

El vincle de l 'esmentat Conveni sobre l' adhesió de Sitges és: http://www.eumayors.eu/covenant_cities/city_170/index_en.htm


******




ARTICLE DE LA DOCTORA MANUELA CASTILLO GRACIA.- Donant suport als veïns de St. Joan d' Alacant contraris al crematori que es volia instalar en aquesta vila, la doctora Castillo va publicar un interessant article sobre la insalubritat dels crematoris. El vincle de l'esmentat article és: http://www.noalcrematorio.es/Crematorios%20-%20fuentes%20de%20insalubridad.pdf . Us recomamen la seva lectura.


******




Impacte Ecològic. L' empresa sueca Promessa ha fet el següent interesant estudi sobre l' impacte ecològic dels diferents mètodes d' enterrament, el vincle és http://www.promessa.se/doc/naturkonsekvens_spa.pdf






******




La Fundació Terra, va publicar el 2005 una important monografia sobre el Impacte Ecològic de la Mort, amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya. Us suggerim de llegir la pàgina 22 i següents de l' esmentada monografia sobre la problemática de la incineració. L' ellaç és el següent: http://www.ecoterra.org/data/pa35e.pdf




També us recomamem llegir l' editorial de la Fundació Terra sobre l' anterior monografia en el vincle: http://www.terra.org/articulos/art01449.html



******


El projecte del Crematori de Sitges no preveu cap tipus de filtre. Per contra en el crematori de Collserola de Barcelona, hi ha uns potents filtres de una alçada minima de sis metres. Sembla ser que els ciutadans de Sitges, sóm ciutadans de tercera categoria que no ens mereixem el mateix tracte per preservar la nostra salut. Nosaltres pensem que el millor filtre és que no hi hagi cap crematori i és per aixó que apostem ferme i decididament per la inhumació ecològia.

L' enllaç sobre l' article dels filtres a Collserola de La Vanguardia del 28-10-04 és el següent:

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2007/08/27/pagina-3/33681992/pdf.html?search=crematori%20collserola


Vegeu les nostres alternatives en l' entrada corresponent al mes de Maig 2009.


(Aquest espai està encara en construcció doncs hi han més contaminants)

dilluns, 20 d’abril del 2009

INTRODUCCIO




(foto de l'estat de les obres del Crematori de Sitges al mes d' Abril 09)




En el Ple Municipal del 1-10-07, tots els grups municipals van aprovar la construcció d' un Tanatori en el nou cementiri de les Pruelles, dins el text aprovat hi ha una partida de 75.000 € pel crematori de cadàvers situat a la part posterior del Tanatori. En principi, ens va passar desapercebut fins que en la pàgina "web" de l' Ajuntament de Sitges es va publicar la noticia, llavors vam començar a buscar per la xarxa d' Internet informació sobre la problemàtica ambiental que comporta l'existència d'un crematori a prop d'habitatges doncs intuíem que no seria del tot innòcua.

El resultat de la nostra recerca ha estat el següent:


  • SANT JOAN D' ALACANT. A la pàgina www.noalcrematorio.es/ hi ha la lluita del moviment ciutadà de St. Joan d' Alacant, en que van aconseguir aturar el crematori que l'ajuntament volia fer a prop dels seus habitatges. És una pàgina a on hi ha molta informació sobre els efectes perjudicials per a la salut de les persones que viuen a prop d' un crematori.




******


  • SINDIC DE GREUGES DE VALÈNCIA. Clicant el vincle http://guadalaviar.gva.es/sindic/Resoluciones/10096867.pdf podeu trobar una Resolució molt interessant de la Sindic de Greuges de València en que recomana a l'alcalde de St. Joan d'Alacant que no es faci el crematori. La Sindic fa un repàs exhaustiu a la normativa vigent el 2006 i considera que el crematori és una industria fabril molesta i perillosa.




******





******










MALS OLORS. En els següents enllaços la gent es queixa dels mals olors que desprenen els crematoris http://www.20minutos.es/carta/66713/0/

http://www.noticiasdegipuzkoa.com/ediciones/2006/10/12/vecinos/debabarrena/d12deb41.334050.php

http://terranoticias.terra.es/articulo/html/av21023898.htm



******





  • OPOSICIÓ VEÏNAL. En els darrers anys sembla ser que s' ha posat de moda construir crematoris arreu per tal de contribuir al calentament global del planeta amb l' emissió de CO2 i altres substàncies tòxiques. En les següents poblacions els veïns s' han oposat als crematoris:



Vilafranca del Penedès. A la pàgina http://www.cupvila.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=766&Itemid=2 podeu trobar informació de com es va aconseguir aturar el crematori.










En aquest vicle podeu accedir al bloc personal d' en Pere Regull, que en l' actualitat és l' alcalde de Vilafranca del Penedès (CiU). Al maig del 2007, van presentar al.legacions contral el Crematori que el socialistes, llavors en l' equip de govern municipal, volien tirar endavant. Us recomanem la lectura del que va escriure http://pereregull.bloc.cat/blog/10542/page/2


En aquest altre vincle de l' hemetoteca de La Fura, CiU de Vilafranca en les seves al.legacions contra el Cremataori e Vilafranca, cita fins a 16 estudis que parlen de l' afectació que pot tenir en les persones la incineració. http://hemeroteca.lafura.cat/pdf-split/1289/fura-1289-pg-019.pdf


******









Tortosa. En el vincle http://www.youtube.com/watch?v=RRMLv9bE8OI podeu veure l'ex alcalde de Tortosa justificant la seva posició contraria al crematori. Val a dir que quan era alcalde va iniciar el procés per fer-lo. És d' agrair el canvi d' opinió encara que potser arriba massa tard.





******












Pineda de Mar. Els veins és van queixar i l' Ajuntament va aturar el projecte de crematori. Més informació en el vincle http://www.elpunt.cat/arenysdemar/article/2/5-societat/18889-lanunci-dinstalmlar-un-tanatori-al-poligon-de-pineda-genera-rebuig-veinal.html




******



Segòvia






A Segòvia també van aconseguir aturar el crematori. Podeu trovar informació en el següent vincle: http://http//www.nortecastilla.es/pg060613/prensa/noticias/Segovia/200606/13/VAL-SEG-093.html




******










Motril. Vincle http://www.granadaenlared.com/noticias/0712/06111949.htm





******





Madrid.-





******





Bilbao.- En aquesta ciutat hi ha un important rbuig al crematori de la plaça del Gas. L'Ajuntament de Bilbao fa costat als veïns i està en contra del crematori d'una empresa privada, però aquesta ha guanyat una sentència. L' Ajuntament ha presentat un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, en defensa dels veïns.

http://www.deia.com/es/impresa/2008/01/30/bizkaia/herrialdeak/438162.php

Darrerament, els veïns s' han adressat al Parlament Europeu en defensa de la seva salut.

*******


L' Ajuntament de Sitges hauria de prendre bona nota del rebuig que generen arreu els crematoris. Els anteriors vincles només són una petita mostra del que hi ha a la xarxa d'Internet.